El benefici més gran de la immersió és que estimula el pensament lateral. Si només ens transformem, possiblement continuarem fent el mateix, però transformats en una altre cosa.
La meva visió professional és la digitalització:
Si ho pots sentir, ho pots digitalitzar…
Si ho pots veure, ho pots digitalitzar…
Si ho pots pensar, ho pots digitalitzar…
Si ho pots digitalitzar, ho pots posar a Internet…
Si ho pots posar a Internet, persones de tot el món ho podran veure, escoltar i compartir.
Això era l’any 1997. Catorze estius després, l’agost de 2011, Marc Andreessen va dir que “el software es menja el món”. Avui, amb la intel·ligència artificial abundant i assequible, la predicció d’Andreessen encara és més real.
Podem parlar d’un nou període: el bitolític. Al neolític es va poder criar i sembrar tot allò que es podia caçar i recollir al paleolític. Ara, tot el que pugui ser software serà software i el canvi serà encara més gros.
Gràcies a la intel·ligència artificial podem processar les dades desestructurades. El 90% de la informació és desestructurada i no era gens fàcil de tractar. Són les dades que els sensors de la IoT veuen, escolten, oloren, toquen i paladegen. La IoT és els ulls, oïda, nas, tacte i paladar de l’ecosistema digital. Hem arribat molt lluny amb els ordinadors de la tercera revolució industrial, però en realitat eren sords i cecs, sense tacte, olfacte ni gust. Fins on podrem arribar en el futur? Parlar de futur és parlar de visió.
En dir que tot el que pugui ser software serà software, no dic que el producte serà el software. Els productes existeixen per a resoldre problemes; el camí per aconseguir-ho serà software en la majoria dels casos. Per tot plegat, cal l’acompanyament de bitòlegs.