Tot allò que pugui ser software serà software.

Misió

Immersió digital

La meva missió és aconseguir la immersió digital d’empreses i organitzacions.

Immersió o transformació?

Són les persones, qui fan la transformació digital, i les empreses han de fer immersió digital per a seguir-les. Quan els clients accepten la versió digital d’una cosa, no solen tornar a l’analògica –excepte algunes minories per afecció, col·leccionisme o ideologia. La immersió digital és similar a la lingüística: les persones parlen una altra llengua, la digital, que cal aprendre si volem formar part del seu entorn.

Crec que n’hi ha molta, de feina en immersió digital, perquè Marc Andreessen tenia raó quan va dir que “el programari es menja el món en tots els sectors […] En el futur cada empresa es convertirà en una empresa de programari”.

La reflexió de l’Andreessen és de l’agost del 2011. El seu context és que la tecnologia digital havia aconseguit la maduresa i potència necessàries per a ser arreu. No esmenta la intel·ligència artificial, perquè el 2011 encara era una anècdota. Avui, amb la intel·ligència artificial abundant i assequible, la predicció d’Andreessen és encara més real.

Gràcies a la intel·ligència artificial avui podem processar les dades desestructurades, que és el 90% de la informació i que no era fàcil de tractar a principi de segle XXI. Es tracta de la informació que lal IoT veu, escolta, olora, toca i paladeja. La IoT és ni més ni menys que els ulls i oïdes dels sistemes digitals; el seu nas, tacte i paladar també. Hem arribat molt lluny amb els ordinadors de la tercera revolució industrial, que eren sords i cecs, sense tacte, olfacte ni gust. Fins on podrem arribar ara?

Aconseguir que sistemes digitals exponencials –segons la llei de Moore– vegin, escoltin, olorin, toquin i assaboreixin no és només una revolució industrial: és canviar de període.

El neolític va començar amb l’ocurrència de conrear blat. Més endavant vam aprendre sobre metalls i a escriure-ho; després a publicar tot el que sabíem amb la impremta. En només dos-cents anys dels 12.000 des de l’inici del neolític –els dos-cents anys de les tres revolucions industrials– hem mecanitzat la producció i transport del blat, a més de tots els derivats d’aquella ocurrència. Aviat tot això serà programari, el blat també. Per això, podem dir que estem a punt d’inaugurar un nou període el bitolític.

Els canvis importants solen fer por. Si els caçadors-recol·lectors del paleolític haguessin demanat un informe sobre què suposaria conrear blat, possiblement haurien imposat penes severes per a qualsevol que cometés agricultura. Gairebé dos milions d’anys abans, el foc fou una nova tecnologia que feia por perquè cremava, matava i destruïa però dominar-lo fou l’única manera de seguir evolucionant –part III del llibre Europa frente a EE.UU. y China. Prevenir el declive en la era de la inteligencia artificial, per Andrés Pedreño i Luis Moreno.

Si tens pa –fet amb el blat que conreem des del neolític– i el passes a algú, només ell tindrà pa. Si tens foc i el passes a algú, ambdós tindreu foc. Si tens un programa i fas una còpia, que passes a algú, els dos tindreu el mateix programa. A partir d’aquí, amb la flama o amb el software, cadascú podrà encetar un projecte diferent.

El foc i els bits són les matèries primeres més revolucionàries que mai no hem tingut.

Els bits han servit per a construir la intel·ligència artificial, que és l’eina més potent de la història de la humanitat. Farà que tot allò que pugui ser software sigui software, i que gairebé tot sigui molt diferent de què tenim ara.

Per tot plegat, no n’hi ha prou parlar de la Quarta Revolució Industrial. Els canvis socials, culturals, econòmics i polítics que arriben amb la intel·ligència artificial no es podran equiparar als canvis que han provocat les revolucions industrials dels darrers dos-cents anys. Anem cap a un canvi de període; cap al bitolític.

Digital transformation

De la transformació a la immersió digital

El benefici més gran de la immersió és que estimula el pensament lateral. Si només ens transformem, possiblement continuarem fent el mateix, però transformats en una altre cosa.

Els bits són la matèria primera més revolucionària després del foc.

Visió

Bitòleg

Som bitòleg tecnooptimista i faig feina en immersió digital.

Avui el bit és un concepte prou ampli, però quan hi vaig començar gairebé només servien per a portar coses susceptibles de ser tabulades; comptabilitats i afegitons. Ara els ordinadors serveixen per a crear noves formes de cultura i poden tractar informació desestructurada, cosa que els allunya definitivament de les tabuladores. Ha estat possible, en bona part, gràcies a internet i el programari lliure.

Sense el programari lliure i internet possiblement ja no faria de bitòleg.

Quan vaig començar a dir-ne «bitòleg», d’aquesta feina, al Google gairebé encara no se n’havien entemut —sense accent menys encara, i tampoc no gaire de bitologia.

A més de feina, la bitologia per mi també és una afecció.

Si ho pots sentir, ho pots digitalitzar…
Si ho pots veure, ho pots digitalitzar…
Si ho pots pensar, ho pots digitalitzar…
Si ho pots digitalitzar, ho pots posar a Internet…
Si ho pots posar a Internet, persones de tot el món ho podran veure, escoltar i compartir.

Tendències en la Societat de les Tecnologies de la Informació. Cursos d’estiu 1997. Universitat de les Illes Balears.

Això era al 1997. Avui en dia, si ho pots tocar també ho pots digitalitzar.

Valors

Tecnooptimista

La incertesa m’estimula, i sóc bitòleg tecnooptimista. Intento contagiar-ho, però no sempre és fàcil. No ho abandono perquè no sigui fàcil, sinó tot el contrari, perquè això també m’estimula; és molt interessant buscar noves formes d’explicar una cosa tan important per a la societat.

A un article d’opinió per VIA Empresa vaig intentar explicar la importància de ser tecnooptimista. Si no ho som, no podrem superar una fase inevitable a qualsevol projecte digital: la decepció.

Decepció? Quina decepció?
Menú