El benefici més gran de la immersió és que estimula el pensament lateral. Si només ens transformem, possiblement continuarem fent el mateix, però transformats en una altre cosa.
La meva visió professional és la digitalització:
Si ho pots sentir, ho pots digitalitzar…
Si ho pots veure, ho pots digitalitzar…
Si ho pots pensar, ho pots digitalitzar…
Si ho pots digitalitzar, ho pots posar a Internet…
Si ho pots posar a Internet, persones de tot el món ho podran veure, escoltar i compartir.
Això era al 1997. Catorze estius després, l’agost de 2011, Marc Andreessen va dir que “el software es menja el món”. Avui, amb la intel·ligència artificial abundant i assequible, la predicció d’Andreessen encara és més real.
Gràcies a la intel·ligència artificial podem processar les dades desestructurades. El 90% de la informació és desestructurada i no era gens fàcil de tractar el 2011. Són les dades que els sensors de la IoT veuen, escolten, oloren, toquen i paladegen. La IoT és els ulls, oïda, nas, tacte i paladar de l’ecosistema digital. Hem arribat molt lluny amb els ordinadors de la tercera revolució industrial, però en realitat eren sords i cecs, sense tacte, olfacte ni gust. Fins on podrem arribar en el futur? Parlar de futur és parlar de visió.
En dir que tot el que pugui ser software serà software, no dic que el producte serà el software. El producte de l’empresa és el seu pla de negoci. El software que faci possible el negoci, ha d’estar en segon pla; ha de ser invisible, si pot ser. Però sense ell, no hi haurà producte ni negoci. Per tot plegat, cal l’acompanyament de bitòlegs.