El camí, per aconseguir que tot el que pugui ser software sigui software, és la immersió digital d’empreses i organitzacions. Per a fer-la, calen bitòlegs.

Immersió digital o transformació digital?

Són les persones –el mercat– qui fan la transformació digital. Les empreses han de fer immersió digital per a seguir-les, o quedaran fora del mercat. Quan els clients accepten la versió digital d’una cosa, no solen tornar a l’analògica –excepte algunes minories per afecció, col·leccionisme o ideologia. La immersió digital és similar a la lingüística: les persones parlen una altra llengua, la digital, que cal aprendre si volem formar part del seu entorn.

La immersió digital és el camí per aconseguir convertir en software tot allò que pugui ser-ho. Caldran noves habilitats tècniques, però també canvis culturals i econòmics. Per a fer la immersió, és indispensable l’acompanyament de professionals amb rols tecnològics, culturals i econòmics.

El rol d’analista em permet dissenyar les estratègies tecnològiques; la divulgació serveix per a impulsar la nova cultura empresarial; el rol de CTO fa possible l’execució: convertir coses en software. Les funcions del CTO són programació (que no programar), identificació de talent, gestió d’equips i projectes, habilitats en comunicació, creativitat, estratègia, curiositat, agilitat, do del client, sentit de l’economia i del negoci.

Anàlisis, divulgació i execució com a CTO són les meves missions, que resumeixo en el nom bitòleg.  Tenim geòlegs, enòlegs, paleontòlegs, vulcanòlegs, psicòlegs, ornitòlegs, antropòlegs i sexòlegs, etc. Per què no també bitòlegs?

(Per cert, quan vaig començar a dir “bitòleg”, al Google gairebé no hi havia entrades —sense accent, menys encara. Tampoc no hi havia gaire cosa sobre bitologia)

Anar una mica més enllà del concepte ‘informàtica’ (la contracció entre ‘informació’ i ‘automàtica’) per a dir-ne bitologia, també és una forma d’incorporar el món digital a la nostra cultura. Afortunadament, avui els ordinadors fan molt més que “informació automàtica”. També són espais culturals, socials i d’entreteniment.

Els bits –que serveixen per a fer bitologies– són la matèria primera més revolucionària després del foc. Si tens pa i el passes a algú, només un dels dos tindrà pa, però si tens foc i el passes a algú, ambdós tindreu foc. Si tens un producte digital i en fas una còpia, que passes a algú, els dos tindreu el mateix producte. A partir d’aquí, amb la flama o amb el producte, cadascú podrà fer un projecte diferent.

El bit ho revoluciona tot, talment ho va fer el foc. Per això és molt important que convertim en software allò que sapiguem fer, perquè si no ho farà algú altre, serà revolucionari, escalarà i quedarem fora.

Gairebé dos milions d’anys enrere, el foc feia por perquè cremava, matava i destruïa, però dominar-lo fou l’única manera de seguir evolucionant –part III del llibre Europa frente a EE.UU. y China. Prevenir el declive en la era de la inteligencia artificial, per Andrés Pedreño i Luis Moreno. Avui necessitem bitòlegs que dominin el bit i que ens ajudin a perdre la por al canvi, o la nostra empresa no evolucionarà. Aquesta és la meva missió com a bitòleg.

Soc bitòleg tecnooptimista i faig feina en immersió digital.

Les meves habilitats personals consisteixen a fer de mediador tecnooptimista i assertiu (INPF-A) enmig dels inevitables canvis tecnològics, culturals i econòmics que haurem de gestionar.

La tecnologia digital té capacitats exponencials prou interessants a l’horitzó, però per arribar-hi cal creuar etapes dures i prolongades de decepció.  És l’etapa d’Uber perdent 5.000 milions el segon trimestre de 2019; és Amazon, fundada el 1995, no enlairant-se fins al 2010; és el Genome Project havent digitalitzat només un 1% del genoma després de set anys i mig d’un projecte que no podia passar de quinze. Cal ser tecnooptimista per a poder superar les decepcions.

En un article d’opinió per a VIA Empresa vaig intentar explicar la importància de ser tecnooptimista.

A més dels canvis tècnics, la immersió digital també suposa canvis culturals. S’assembla a la immersió lingüística: no és només aprendre una llengua (la part tècnica) sinó que també significa un canvi cultural. En el cas del digital, els canvis són tan grossos i en poc temps, que provoquen rebuig. Per a superar-los, cal fer molta didàctica amb arguments i determinació. Per això, l’assertivitat també és un valor important.

Com a valors, tinc el tecnooptimisme i l‘assertivitat, amb la personalitat del mediador, perquè així l’execució tingui un registre d’ajuda per a totes les parts.